Dubtes freqüents i usos del compost

Cal un compostador per fer compostatge?

No, no cal. El compostatge es pot fer en pilons, com s´ha fet tota la vida als femers. L'avantatge de tenir un compostador és que el material queda resguardat del vent, la pluja i les temperatures extremes. D´aquesta manera es conserven les condicions òptimes dins el compostador i no cal que li dediquem tanta atenció.

Quin és el millor lloc pel compostador?

És aconsellable instal.lar-lo en un lloc que no rebi massa sol, per que no calgui regar-lo. El compostador ha d´anar directament a terra, per a que els microorganismes entrin en contacte amb el material que s´ha de compostar i l´aigua sobrant dreni cap a terra.

Fa males olors?

Al contrari: l´olor que desprén la matèria orgànica en descomposició és una olor que recorda a la de la terra humida del bosc.

Si fa olor de podrit vol dir que el compost és mássa humit i no hi ha oxígen. Caldrà barrejar amb matèria seca i remenar.

Si fa olor d´amoníac, caldrà aportar fulles seques o matèria llenyosa i remenar bé.

I no apareixen molts de bitxos?

Els insectes i cucs, juntament amb els bacteris, són els veritables responsables del procès de transformació de la matèria orgànica en compost.

A l´estiu, en obrir la tapa, ens podem trobar amb un núvol de les conegudes mosques de la fruita (Drosophyla spp), que s´encarreguen especialment de les restes de la cuina. Si no es volen veure o se´n volen veure menys, s´han d´enterrar una mica les restes de la cuina entre les fulles seques.

Si trobeu cucs blancs o marronosos que es mengen les restes de meló i síndria, és que teniu larves de mosques soldat (Hermenia illuscens).

La solució és la mateixa: enterreu tots els residus procedents de la cuina en la pila de compost, de manera que no quedi res a la vista. Problema solucionat.

Cal afegir algun producte?

El procés funciona tot sol i de forma natural. No cal afegir res

S´ha de regar el compost?

Si es llencen a parts iguals matèria verda humida i matèria seca no caldrà regar-lo, ja que n´hi haurà prou humitat.
Si la matèria està seca i freda voldrà dir que li falta humitat i s´haurà de regar una mica.
Si el compostador està situat al sol, caldria regar-lo un cop per setmana durant els mesos de més calor.

S´ha d´afegir terra?

No cal, la terra dificulta l´aireació de la barreja

Com haig de remenar o barrejar?

Només cal remenar la capa superior del compostador. La part de sota va fent el seu procés.

Puc afegir cendra, sorra de gat o excrements d´animals de companyia?

Aquests materials poden donar problemes en el procés de compostatge: la cendra, quan s´humiteja, dificulta l´aireació i és un material que acidifica el compost final. A més, si no és prou freda, es pot provocar un incendi.

La cendra de les llars de foc es pot fer servir, en canvi, com a barrera pels cargols, aplicant una capa que envolti la planta a protegir.

Si la volem llençar, s´ha de dipositar en el contenidor de rebuig, tot i assegurant-se que està totalment freda!!

Els excrements dels animals de companyia poden portar gèrmens. La sorra de gat no es composta: sempre la trobarem en el compost final. Caldria evitar aquests materials si el compost ha d´anar a l´hort o el volem per adobar plantes comestibles.

Quan recolliré el primer compost? Quan triga a fer-se?

Des del moment que es comença a llençar restes orgàniques han de passar entre 7 i 8 mesos fins obtenir el compost madur. A l´hivern el procés és més lent que a l´estiu, que s´afavoreix amb les altes temperatures.

Com saber si el compost ja està fet?

El compost madur té l´aspecte d´una terra de color negre o marró fosc i que fa olor de bosc.

En el compost madur no es reconeix res del que s´havia abocat al compostador, excepte branques, pinyes, pinyols i cloves d´ou o de mol·luscs. Aquests materials es poden separar amb un garbell i tornar-los a posar dins el compostador.

No es troben gaire insectes en el compost madur, perque ja no queda aliment. Com a molt trobarem paneroles, que són aquells bitxets que es fan una bola quan els toques, i alguna larva d´escarbat, indicativa que el compost és de bona qualitat.

Què s´ha de fer amb les branques, cloves o pinyols que no s´han compostat?

Quan recollim el compost, és convenient passar-lo per un garbell o una malla de 2x2cm que separarà les restes més grosses, que no es poden aplicar al jardí o a l´hort. Tot el que no passi pel garbell ho podem llençar un altre cop al compostador, perquè segueixi el seu procés.

I ara, què faig amb el compost?

El compost és un material comparable a l´adob, però amb molta més matèria orgànica, que els horts i jardins necessiten per renovar les substàncies que les plantes absorveixen durant el creixement.

A diferència de l´adob químic, les plantes no es cremen encara que se sobrepassi la quantitat recomanada de compost que s´ha d´aplicar en cada cas. De totes maneres, s'aconsella no plantar mai únicament amb compost, sinó mantenir una barreja d'adob i terra equilibrada.

Tanmateix s´ha de fer servir sempre compost madur, d´entre 7 i 8 mesos, per assegurar una absorció de nutrients lenta i continuada a mesura que plogui o es regui.

Usos del compost:

PLANTES I FLORS: A la primavera aplicar uns 2cm de compost per ajudar a la planta a florir i créixer bé.
TRASPLANTAMENTS: Barrejar una part de compost madur amb 3 parts de terra o compost de l´any anterior que no hagi estat utilitzat. El compost proporciona els nutrients que necessiten les plantes i també les manté sanes.
GESPA: Un o dos cops a l´any es bó aplicar aproximadament un kg de compost cada m2 per sobre la gespa, després de tallar-la i abans de regar-la.
ARBRES FRUITERS: Un cop s´hagi recol.lectat la fruita, aplicar una capa d´uns 2cm de compost tot al voltant.
ARBRES ORNAMENTALS: A la tardor, per compensar l´esforç realitzat a la primavera i l´estiu, aplicar uns 2cm de compost al voltant.
HORT: entre un o dos mesos abans de planta-hi res, aplicar aproximadament un kg de compost madur per metre quadrat.

I què passa si surt pols quan remeno?

Si quan remenes el compostador surt pols, caldrà que el reguis un xic o bé que li facis aportació, únicament, de matèria orgànica i barregis diàriament , fins que quedi humit.
Un cop vegis que no surt pols i que està suficientment humit, ja podràs tornar a abocar 50-50 de matèria seca i matèria humida.

Què passa si la pila sempre em queda seca?

Si tot i regar-lo, o estar un temps abocant únicament matèria humida, segueix sec, caldrà que replantegis la seva ubicació. Pot ser està a un lloc que li toca massa el sol o el vent. Li haurem de buscar un lloc arrecerat i que no li toqui gaire el sol.

I si quan remeno tot està enganxat i molt humit?

Pensa que aquesta situació es dóna quan no aportem suficient matèria seca. Si en remenar trobes que la pila està excessivament humida i llafiscosa, caldrà que li aboquis matèria seca (fulles seques o flocs) i remenis molt.
Recorda que cal llençar regularment tanta matèria seca com matèria humida hi aboquem.

I si tinc ratolins o rates al compostador?

Aquests animalons no afecten al procés, però poden ser molestos per nosaltres. Ens poden espantar, o espantar-se ells.
Per a fer-los fora podeu provar de posar-hi plantes aromàtiques, com la menta, que no els solen agradar.

Si tot i així persisteixen en viure dins el nostre compostador, no ens quedarà altre remei que desmuntar-lo i canviar-lo de lloc.

Durant el canvi, podeu posar una reixa de filferro de forat petit a la part inferior del compostador, tocant a terra, per tal que no entrin per baix.

Sobretot, enterreu les restes orgàniques amb matèria seca per tal que no sentin la olor i no tornin a conquerir el nostre compostador.

Què faig amb unes larves blanques en el compost madur?

Quan extreiem el compost madur és aconsellable que el garbellem. Així separarem l'adob de la matèria que no s'ha descomposat, com els pinyols, cloves o branquetes, entre altres. Però també ens hi podem trobar una mena de cucs grassonets de color blanc. Bé, aquests son larves d'escarbat i és molt positiu trobar-ne. Així que primer cal que ens felicitem per haver-ho fet tan bé!
Aquestes larves no faran cap mal al nostre compostador, i quan es converteixin en escarbat marxaran a buscar un altre lloc on viure.
Us recomanem deixar les larves a terra, al costat del compostador, durant una estona perquè elles mateixes s'enterrin i busquin un altre lloc.

Hi ha algun problema si entre collita i collita passa més d'un any?

No hi ha absolutament cap problema. A vegades no ens pot anar bé extreure compost encara que hagi madurat. El podem deixar a dins i quan el necessitem, extreure'l!